“Tot recordant el meu pas per La Salle Congrés, penso en quant he crescut com a persona; en quant he estimat els meus alumnes i de com m’he sentit estimada; en com m’han passat els anys sense anar a “treballar” perquè anava a l’escola. La Salle em va donar una oportunitat i desitjo, de tot cor, no haver-la defraudada. Gràcies!”

“La Salle és una de les institucions que forma professionals de qualitat tècnica i moral, compromesos socialment i que, amb la senzillesa de la seva feina quotidiana, contribueixen a la construcció d’una societat millor. A La Salle Congrés he rebut una educació integral que m’ha permès combinar la solidesa d’uns bons coneixements i la riquesa d’una equilibrada formació humana i personal. Com a alumne, hi vaig passar uns bons anys d’aprenentatge i, més enllà de l’aula, vaig tenir oportunitat de participar en projectes engrescadors, vivint els orígens de la Pujada a Peu, la Pasqua Jove o el moviment de Joves La Salle.”

“La por de ser el nou de la classe a quart de primària. La il·lusió d’acabar vuitè i passar a fer el BUP. La sorpresa de trobar-te noies a classe als 14 anys, quan sempre havíem estat només nens. La satisfacció, molts anys després, de veure que tot allò va servir. Tinc la feina que volia i amics per a tota la vida.”

“Des d'un principi he rebut un tracte molt familiar per part de l'escola i dels seus membres. El fet d'haver escollit aquest centre per seguir formant-me ha estat una important decisió de la qual n'estic molt satisfeta. La meva evolució ha estat possible gràcies a la dedicació de cada professor/a. Així mateix, la implicació en cada tasca tan dins com fora de l'aula (treballs cooperatius, projectes solidaris, Hara...) diu molt de la Salle Congrés i el meravellós col·lectiu que la formen! “

“Un (coses del temps que inexorablement i irremeiable avança) ha voltat una mica i, esclar, quan arriba un lloc, de seguida veu si s’hi estarà bé. Com ara a La Salle Congrés. Al principi, la sensació va ser intangible –però no per això menys certa–; al cap de poc, la certesa ja es podia explicar amb paraules. Aquí s’hi està bé, en primer lloc, perquè el claustre és acollidor; en segon lloc, perquè l’escola i la manera de fer estan impregnats d’un tarannà recognoscible, que, al cap de poc, identifiques amb els valors lasal·lians. Totes dues coses fan que, en aquest cas, no es compleixi la lògica que diu que una escola no pot ser millor que els seus professors: estic convençut que la nostra escola (ja goso dir-ne nostra) és molt, molt més que la suma de les seves individualitats.”

“Sóc la Clara, tinc 23 anys i m’acabo de graduar. Després de 6 anys  aquí tinc una carrera i un títol que diu que sóc doctora (encara no m’ho crec). Vaig fer el batxillerat a la Salle Congrés i sense dubtar diré que van estar els millors anys de la meva vida. Em van exigir i em van cuidar. Vaig estudiar i vaig divertir-me. En definitiva l’equilibri necessari. I vull expressar de tot cor que cadascun dels professors de qui vaig tenir la sort d’aprendre, em va ajudar a arribar fins on soc ara, i més important encara, a ser qui soc. Gràcies!”

““ Buscant Déu per la ciutat”, diu la cançó. “De compromís en compromís”, diu el fundador. “Hi som per no haver d’existir”, diuen a la facultat. On soc ara? Recordo el camí fet. Educadora social a la Fundació Comtal, inspirada en gran part pel Joan Lluís, germà de La Salle, coherent i autèntic, dedicat al Quart Món. Alumna de La Salle Congrés i voluntària a l’Esplai el Drop, vivències de servei juntament amb joves inquiets. Deuen ser els motius d’estar aquí? Segueixo taral·lejant la cançó: “Tothom té somnis, jo també.””