Formació del claustre en aprenentatge cooperatiu

Durant el 1r trimestre, el claustre de La Salle Congrés ens hem estat formant en aprenentatge cooperatiu amb en Lluís Ignasi Bonastre . Aquesta formació s’emmarca en el procés d’adaptació de La Salle Catalunya cap a un Nou Context d’Aprenentatge.

Diversos professors ja havien fet formació en aprenentatge cooperatiu, però volíem fer una acció formativa de tot el claustre en bloc amb el següent repte: aprofitar les metodologies de l’aprenentatge cooperatiu en l’etapa del batxillerat.

El que busca l’aprenentatge cooperatiu és maximitzar l’aprenentatge del propi alumne i dels seus companys. Per fer-ho, han d’existir 5 elements bàsics:

  • Interdependència positiva: s’ha d’articular el treball de manera que una parella o grup de persones percebin que el seu benefici beneficia a la resta. Per fer-ho és clau identificar quin és l’objectiu grupal a aconseguir, reforçat per les recompenses, els recursos compartits, els rols de cadascú…
  • Responsabilitat individual: el treball i responsabilitat de cadascú és cabdal per arribar a l’objectiu. S’han d’establir mecanismes per tal que la responsabilitat individual sigui avaluada, així com la del grup. Cal evitar que una persona se n’aprofiti de la feina dels altres sense aportar la seva part, cal evitar que hi hagi polissons.
  • Interacció cara a cara estimuladora: la disposició dels alumnes a l’aula en parelles “genoll amb genoll” o en grups de treball i propers facilitaran la cooperació.
  • Habilitats interpersonals: un dels objectius de l’aprenentatge cooperatiu és ampliar les capacitat dels alumnes en les habilitats interpersonals: comunicació, creació de climes de confiança, lideratge… Qualsevol activitat cooperativa també ha de contemplar l’element social que es vol treballar.
  • Monitoritzar i processar: el grup ha de ser conscient de com està funcionant i de ser reflexius sobre això, per a poder millorar i aprendre. Pràctiques com la monitorització o el feedback entre alumnes o del professor ajuden a aquest processament. Els canvis apareixen de la reflexió.

Un cop són clares les bases de l’aprenentatge cooperatiu, cal estructurar quin tipus d’aprenentatge cooperatiu introduïm a l’aula. Existeixen tres tipus, que seran bons segons els objectius a plantejar-se:

  • Grups d’aprenentatge cooperatiu informals: són grups ocasionals que es poden fer servir per a tasques puntuals durant uns minuts o fins a tota la sessió de classe. Serveixen per assolir un objectiu d’aprenentatge comú com la reflexió sobre un contingut, la preparació d’activitats, la col·laboració en resolució de problemes, el tancament d’una sessió d’instrucció directa…
  • Grups d’aprenentatge cooperatiu formals: els alumnes treballen en grups que van des d’una sessió de classe fins a diverses setmanes per aconseguir conjuntament objectius d’aprenentatge i per a la realització de diverses tasques. L’estructura d’aquests grups ha de ser pensada prèviament pel docent, que realitzarà una tasca de monitorització i acompanyament dels grups per mostrar-los vies de millora durant la implementació i, finalment, avaluarà l’aprenentatge dels alumnes.
  • Grups de base cooperatiu: són grups que funcionen a llarg termini amb membres estables, l’objectiu dels quals és possibilitar que els membres del grup es recolzin mútuament durant el desenvolupament del curs, ja sigui dins com fora de l’aula.

Els reptes a La Salle Congrés són consolidar l’aprenentatge cooperatiu al Batxillerat com una eina més a disposició del professorat per assolir els objectius d’aprenentatge establerts en les diverses matèries i implantar de cara al curs vinent estructures de grup base a tutoria per a què els propis alumnes es recolzin en el desenvolupament del Batxillerat, així com es fa amb la tutoria personal.